Les rutines d’un dia a la nostra escola

No hi ha dia igual a l’escola bosc, tot i que les acompanyants ens adaptem al ritme i necessitats dels infants procurant seguir una certa rutina diària. Si bé aquesta és sempre flexible, considerem que les rutines són fonamentals per fomentar l’autonomia, generar seguretat i autoestima i crear hàbits. 

20190425_114144

 

ENTRADA RELAXADA

20191003_095150De 9h a 9.45h els infants van arribant a poc a poc a l’escola, és el que en diem “entrada relaxada”. Entenem que cada família té les seves necessitats i que és important que els infants puguin gaudir d’un despertar sense presses. Durant aquesta hora, es va rebent a cada membre de l’escola que arriba i aquest pot realitzar aquella activitat que més convingui a les seves necessitats i interessos. Les mestres fem propostes variades tant a l’interior com a l’exterior del refugi. Els nens i nenes poden aprofitar per esmorzar, coneixen l’espai per fer-ho, i cada un hi va quan ho necessita.

ROTLLANA DE BON DIA

Cap a 10h fem totes juntes el “bon dia”, un espai de trobada en què despertem el bosc i on els infants poden compartir amb el grup allò que senten, pensen, necessiten, … Després és moment de decidir a quina part del bosc volem anar i quin material necessitarem. 

SORTIM AL BOSC

20181108_114234De 10h a 13h ens preparem i sortim cap al lloc convingut pel grup, sense presses, donant temps a totes les descobertes que fan pel camí i sempre obertes a qualsevol proposta o canvi de ruta que ens suggereixin o que puguem observar. 

Cada nen i nena porta la seva motxilla amb el seu esmorzar i aigua, i les acompanyants porten tota la resta de coses que podem necessitar al bosc: farmaciola, guies de natura, tendal per la pluja, cordes, eines, lupes,…

El bosc és el nostre espai d’aprenentatge, és l’espai que ens acull i que nosaltres habitem amb respecte. Per això sempre que hi anem, intentem marxar com si no hi haguéssim estat. Estimem la natura, per això la cuidem.

En un matí al bosc passen moltes coses, que aviat us explicarem!…

DINEM

A la 13h tornem al refugi per dinar i les famílies que ho necessitin poden venir a recollir els seus fills i filles. La resta ens preparem per dinar. Rentem mans, parem la taula i cadascú se serveix el seu dinar. Dinem tot compartint experiències, aprenent hàbits i fent propostes de cara a la tarda. Cada un al seu ritme, quan acaben poden anar a rentar allò que han utilitzat per menjar i es renten les mans i les dents. Cada dia hi ha dues persones encarregades de la neteja de plats, gots i coberts, que tant poden ser les acompanyants com els infants. 

ESPAI DE TARDA

De 13.30 a 15h és moment de continuar jugant i gaudint. Els infants poden fer alguna de les propostes pensades per les acompanyants (tant a l’interior com a l’exterior del refugi), o escollir un altre joc o activitat. També poden descansar si ho volen o es pot acordar de tornar a sortir al bosc. 

Sovint el joc lliure segueix sent qui omple aquest espai, però a vegades, podem oferir algun taller voluntari segons algun interès concret dels infants, o gaudir d’una estona plegats de contes.

SORTIDA RELAXADA

De 15 a 15.30h recollim l’espai entre tots i totes, donant temps a què acabin allò que estan fent. Procurem no intervenir ni tallar els jocs i dinàmiques que s’estan donant fins que no veiem que l’infant ha acabat aquella activitat. 

Després ens tornem a trobar a la rotllana, per si algú vol explicar alguna cosa al grup abans de marxar, per cantar una cançó, per recordar alguna cosa,…per dir-nos: fins demà!

Les famílies tenen aquesta estona per anar arribant, és el que anomenem “sortida relaxada”, moments en què compartim amb elles allò que hem fet i observacions que ens puguin semblar rellevants. 

La màgia del bosc és deixar que cadascú esculli el seu camí!

L’equip pedagògic de l’Escola Bosc Arrels

La familiarització a l’Escola Bosc Arrels

Aquests dies molts infants i les seves famílies estan començant una nova etapa, els centres educatius poden donar respostes molt diferents a com acompanyar aquest procés. En el nostre cas, des del projecte educatiu d’Escola Bosc, li donem molta importància a aquest moment. Al tractar-se d’una escola a la natura, l’espai és molt ampli i canviant, i per això és molt important que l’infant es senti segur amb les acompanyants i el grup per tal de poder afrontar tots aquests reptes de forma tranquil·la, segura i feliç.

20190912_102329.jpg

Els primers dies d’un infant a l’escola, altrament conegut com a període d’adaptació o acollida, forma part d’un procés de coneixement mutu i de construcció de confiança. A l’escola bosc Arrels considerem que perquè es doni aquest traspàs de confiança és important que existeixi un temps “a tres” on famílies, infants i acompanyants habitem el mateix espai (refugi i bosc).  

L’ingrés de qualsevol persona a l’escola suposa un acompanyament i un període de transició en el qual entra a formar part del teixit comunitari, adaptant-se a la comunitat socioeducativa i tota la comunitat socioeducativa reconfigurant-se per abraçar el nou membre.

Quan un infant arriba a l’escola ho fa amb la motxilla plena, no només de l’esmorzar, la cantimplora, la lupa i la jaqueta impermeable, sinó també del seu sistema familiar propi. Com observa Carles Parellada, mestre, psicomotricista i terapeuta familiar sistèmic, existeix un ordre en les relacions perquè el sistema s’organitzi. Per aconseguir un equilibri dinàmic dels dos sistemes que entren per primer cop en contacte (família-escola) és vital que respectem i acollim infants i famílies amb cura, amor i molta il·lusió, procurant que poc a poc i durant aquest temps “a tres” tots els membres es situïn al seu lloc i puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats

Des de l’equip d’acompanyants s’anima a les famílies d’un infant que acaba d’incorporar-se a l’escola a acompanyar-lo durant el període que s’estimi necessari. El període d’adaptació de cada infant és variable i es procura sempre prioritzar la seva necessitat. A l’escola bosc Arrels valorem els períodes d’adaptació relaxats dels infants nous per establir una veritable base d’amor i respecte entre aquests i les acompanyants. 

La familiarització és doncs una realitat complexa que, en funció de les experiències prèvies viscudes pels diferents infants, pot significar diferents processos: l’acomodació a un nou microsistema amb noves dinàmiques, normes i vida de grup, l’edificació de nous vincles emocionals amb acompanyants i altres nens i nenes, i la separació afectiva amb la persona o persones principals d’aferrament. Per això des de l’escola vivim aquest moment sense presses. Com ho fem?

Moments en l’adaptació (familiarització) 

  • En un primer moment: l’infant necessita la nostra disponibilitat total, de la nostra presència, de la nostra mirada oberta i receptiva per acollir-lo i acompanyar-lo. En aquest primer moment les famílies acompanyen als infants dins del refugi i al bosc, es mouen amb ells, però no els hi proposen res. És el pare o la mare qui posa els límits i va mostrant les normes tant del refugi com les de quan sortim al bosc. 
  • En un segon moment: l’infant ja coneix l’espai i els altres nens i nenes i comença a sentir-se segur i a deixar-se anar, a jugar i explorar. L’acompanyant buscarà un lloc on seure i li explicarà al nen o nena que es quedarà allà i si el necessita que el pot anar a buscar. És important complir això. En aquest moment es comença a introduir l’acompanyant a l’hora d’agafar material del refugi i posar límits o normes. 
  • En un tercer moment: l’infant ja està preparat per quedar-se sol en alguns moments del matí, es comença amb petites estones que aniran allargant-se en el temps fins a completar les hores. Inicialment programem una adaptació / familiarització general, que evidentment s’anirà modificant en cada cas concret i particular segons anem observant el procés de l’infant, acurtant o allargant segons sigui necessari en cada moment.

20190912_090203

La familiarització és un procés que evoluciona, no passa d’un dia per l’altre i necessita temps i paciència. A més, no és un procés lineal i això implica que es faran passos endavant i també endarrere. Cada família és única i passarà pel seu procés d’adaptació, per tant no comparem amb els altres infants ni amb els germans o germanes, cada procés és únic. 

Equip pedagògic de l’Escola Bosc Arrels